A Cabo Delgado, Moçambic, la pobresa de la població i la riquesa del subsòl continuen sent inconciliables, fins al punt de provocar la mort a centenars de miners artesanals. El Marcelino s'endinsa a la terra intentant trobar robí en un forat com en el que va morir el seu germà. El Toni treballa sense descans en una mina on amb prou feines hi queda or. Aquestes són només dues de les històries d'aquest recòndit lloc del planeta, però… sabies que la teva salut també depèn de la seva feina?

Moçambic, des de la seva independència el 1975, és un país en canvi constant. Dinàmic, vibrant i seductor, ha atret l'atenció mundial, convertint-se en destí prioritari per a la cooperació internacional i, recentment, per a centenars d'empreses que persegueixen beneficis pel seu potencial en matèries primeres. En aquest marc, governs, fundacions, ONGs i empreses prediquen nobles intencions que persegueixen millorar la precària salut de gran part de la població. “A Luta Continua” repassa els avenços, reptes i dificultats per construir un sistema de salut per a tots i totes en un país cada dia més desigual i on, de vegades, les estratègies d'ajuda no sempre caminen en la mateixa direcció.

A l’Àfrica subsahariana, múltiples factors socioculturals impedeixen a les persones parlar obertament del VIH/SIDA, la qual cosa dificulta el reclutament i l'adherència als programes de prevenció i tractament, quan aquests estan disponibles a la xarxa sanitària. Silêncio da Mulher és un film destinat a provocar el debat i la reflexió. Ambientat a la zona rural del sud de Moçambic, aborda temes crítics sobre la reproducció i el VIH/SIDA, les relacions de gènere i parentesc, a propòsit de la història de Marta, una dona jove que descobreix que és seropositiva en quedar-se embarassada. Marta i el seu marit serveixen de model, per la seva superació de les barreres, per haver aconseguit protegir el seu primer nadó participant en el programa de prevenció de la transmissió del VIH de mares a fills/es.

A Moçambic, el cas de Josina Machel, filla del primer president, demostra que la violència de gènere no distingeix entre estrats socials. Altres dones pateixen el terror diàriament, sense mitjans per defensar-se. El gènere les defineix des del naixement; la societat les vol doblegar; el masclisme les mata. Ara, una nova generació de dones polièdriques, poderoses, apassionades i lluitadores alcen la veu per combatre la desigualtat des del hip-hop, el rap, la poesia, la justícia i els moviments socials.