medicusmundi mediterrània organitza la tretzena edició de la Mostra de Cinema Salut, Drets, Acció, un espai que pretén generar consciència i actitud crítica sobre les causes reals que provoquen la desigualtat, sens dubte la pitjor epidèmia en salut del món. En cada edició de la mostra centrem l’atenció en un determinant social de la salut. Enguany serà la relació entre salut i gènere, ja que creiem que un dels reptes actuals del món de la salut és el fet d’incorporar-hi una perspectiva feminista. La programació que us proposem inclou documentals i sessions de debat per abordar cinc eixos temàtics que considerem essencials. Us convidem a cinc sessions per reflexionar sobre la violència de gènere, la gestació subrogada, el rol que té l’estètica sobre la salut, la salut comunitària i les polítiques públiques de salut i gènere.

Cada matí ens untem els dits amb mil components químics de productes de cosmètica o cura personal. N’hi ha molts que són tòxics. Les dones es veuen especialment afectades per la imposició social de mantenir-se joves i boniques; i la cosmètica es ven com una fàcil solució. Arreu del món, la indústria que mou aquests productes nocius s’autoregula a si mateixa. Infertilitat, càncer, diabetis, obesitat, malalties dermatològiques... Els principals investigadors de tot el món intenten respondre a la pregunta: “Els productes cosmètics i de cura personal ens provoquen malalties?"

A Moçambic, el cas de Josina Machel, filla del primer president, demostra que la violència de gènere no distingeix entre estrats socials. Altres dones pateixen el terror diàriament, sense mitjans per defensar-se. El gènere les defineix des del naixement; la societat les vol doblegar; el masclisme les mata. Ara, una nova generació de dones polièdriques, poderoses, apassionades i lluitadores alcen la veu per combatre la desigualtat des del hip-hop, el rap, la poesia, la justícia i els moviments socials.

Aquest és un club de mares gestants per subrogació del Canadà, país que ha experimentat un fort increment dels casos de gestació subrogada, un 400% en la darrera dècada. D'acord a la llei canadenca, les gestants reben com a única recompensa econòmica l'equivalent a les despeses generades pròpiament de l'embaràs. El documental mostra aquest model altruista i les dinàmiques internes de la comunitat del club.

La maternitat subrogada és legal a la Índia des del 2002. Amb milers de clíniques de fertilitat arreu del país, aquest negoci s’ha convertit en una font de controvèrsia i també d’esperança, per a algunes parelles. A Amand hi trobem la clínica de la doctora Nayna Patel, on les mares gestants són vinculades a parelles desesperades per tenir una criatura.