Burning Out és un drama sobre la vida i la mort. Durant dos anys, el director segueix als membres d'una unitat quirúrgica en un dels hospitals més grans de París. L'estrès, la manca de personal i les importants retallades pressupostàries fan que els treballadors hagin de lluitar entre ells pels recursos. Mentrestant, la direcció imposa objectius d'eficiència i rendibilitat cada vegada més estrictes.
Quan la Bep de Bruin va ser trobada morta a casa seva 10 anys després d’haver mort, la ciutat de Rotterdam va entrar en estat de xoc. Com havia pogut passar? L’Ada (59) i la seva millor amiga Wilma (70) decideixen oferir-se com a voluntàries en un programa contra la soledat impulsat per l’ajuntament. Juntes aniran porta per porta visitant persones grans que viuen soles i que necessiten ajuda.
A la ciutat de Mèxic el govern opera menys de 45 ambulàncies d'emergència per a una població de 9 milions d'habitants. Això ha generat una indústria subterrània d’ambulàncies amb ànim de lucre que sovint estan dirigides per persones amb poca o cap formació. La família Ochoa lluita per sobreviure en aquesta jungla on l’ètica i la moral no sempre estan al servei de les persones que necessiten assistència mèdica.
El confinament va arribar sense avisar, i veient com s’allargava més de l’esperat, cadascú des de casa seva, vam començar a pensar si seria possible continuar amb la Mostra de Cinema Salut, Drets, Acció després de tretze anys d’història. S’havia de cancel·lar o si ens podíem adaptar a les circumstàncies que s’anaven dibuixant, a poc a poc, amb el transcurs dels dies? Aquesta angoixa, era una situació compartida per diferents festivals del país, festivals que tenim com a objectiu potenciar el cinema com a eina de transformació social, per posar-lo al servei de la sensibilització i el canvi. Des de l’aïllament personal de totes nosaltres, ens vam trobar i vam coincidir en el fet que aquesta era una situació compartida, que l'única manera de poder construir una alternativa viable en un temps molt limitat era la col·lectiva. Ens havíem de donar suport entre els festivals de cinema social de petit i mitjà format, i així poder reformular els nostres projectes i sumar-los per fer del 2020 un any especial per totes nosaltres i pels nostres públics. Vosaltres. I així és com neix el Festival Tectònic. Amb reunions de Jitsi als vespres després de les jornades de teletreball, amb cares noves i fortes complicitats, amb aprenentatges per davant i amb molta feina per fer. La Mostra de Cinema Salut, Drets i Acció, el Festival Protesta, el Terra Gollut film festival, el Clam Festival, el Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, el Festival Inclús, el Festival Panòptic i la Mostra de Cinema Àrab i del Mediterrani de Catalunya vam decidir agrupar-nos al voltant d’un mateix nom i unes mateixes dates, i durant aquests dies sumar els nostres recursos, esforços, experiències, sensibilitats i discursos per generar un espai de reivindicació, de sensibilització, d’activisme i de lluita sempre al voltant del cinema.