Què podem fer per trencar el cercle de contaminació?
La projecció de Death by Design obre un interessant debat sobre la responsabilitat dels consumidors en la generació de residus tòxics. Què podem desde la base social per frenar els costos mortals de la indústria tecnològica?
Seríem capaços renunciar al nostre smartphone? Estaríem disposats a no comprar un nou portàtil si sabem que per elaborar-lo s'ha sacrificat la salut dels treballadors de la fàbrica d'on ha sortit? I si a més, sabem que s'ha contaminat el planeta i quan deixi de tenir vida útil seguirà sent un agent tòxic pel medi ambient? Seríem prou conseqüents amb els nostres principis com per a comprar una opció més cara, però menys contaminant? Aquest és el debat que planava ahir després de la projecció del documental "Death by Design" (Sue Williams, 2016).
Així va ser com va començar el col·loqui moderat per Ana Villagordo, consultora freelance en projectes de comunicació i direcció de projectes de caràcter ambiental, estratègia creativa i disseny sostenible, i en el que participaven també Alba Trepat, representant d’Electronics Watch a Espanya i membre de Setem; i David Franquesa, director de la federació Electronic Reuse (eReuse.org) i doctorant a l'Institut de Sostenibilitat de la UPF.
Començant pel final: Què fem quan un mòbil s'espatlla o senzillament se'ns queda obsolet i el retirem per comprar-ne un altre? On el llencem? Si encara funciona, el podria reutilitzar algú? Aquestes són les preguntes que cal plantejar-se abans de desfer-nos d'un aparell electrònic. "No hi ha punts de barri on tu puguis donar el mòbil fet servir, o senzillament no hi ha informació útil sobre el procés que ha seguit un gadget electrònic d'ençà que nosaltres el llencem", assegurava ahir Franquesa, expert en iniciatives d'economia circular com Electronic Reuse, que promou la reutilització el material informàtic per assegurar-ne el reciclatge final. Aquest circuit, segons Franquesa, "no només és una opció de compra de segona mà per l'usuari, sinó que a més podem veure quant dura realment un producte. El fet de traçar aquesta trajectòria ens aporta informació sobre la vida útil d'un producte".
No obstant això, plantejava Villagordo, "la nostra 'existència té un impacte. No existeix un edifici d'emissió zero. Però podem prendre mesures per intentar reduir al màxim aquestes emissions". És a dir, és necessari fer una revisió dels nostres hàbits de consum, de les nostres dinàmiques com a ciutadans per a millorar la gestió dels residus, però també és cert que només la nostra presència ja comporta un impacte en el medi ambient que hem d'aprendre a regular i disminuir.
I què podem fer a l'hora de consumir i fer ús de les tecnologies? A part de plantejar-nos alternatives respectuoses amb l'atmosfera, assenyalava Trepat, "tenim poca a cosa a fer si ens limitem a pensar únicament en el consum". El que sí es pot fer és negociar amb institucions com l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya la seva adhesió a iniciatives com la que Trepat representa, Electronics Watch. Es tracta d'una organització de supervisió independent que ajuda els compradors del sector públic a complir amb la seva responsabilitat de protegir els drets laborals dels treballadors i les treballadores i els dóna les eines essencials per crear demanda efectiva per a les condicions de treball dignes en les seves cadenes de subministrament de maquinari TIC.
"El fet que les administracions s'estiguin adherint a les mesures a favor del medi ambient demostra que han vist que la societat està preocupada. Ara és important que s'hi uneixin les universitats. Estem fent créixer una necessitat social. Però encara no és suficient perquè hi ha un problema d'acumulació de poder i recursos en unes poques grans multinacionals", resumia Trepat.
El debat podria haver estat molt llarg. Quants de nosaltres estaríem disposats a pagar més per un producte respectuós amb el medi ambient? "Tristament, els productes ecològics són més cars que els que no ho són", reconeixia VIllagordo. Tanmateix, el cert és que el futur del planeta està en mans de tots i qualsevol gest té una repercussió, no només en el nostre barri o la nostra ciutat, té un efecte en el planeta que compartim tots els éssers vius.