Discurs inaugural 10a Mostra de Cinema Salut, Drets, Acció

Com a entitats que ens dediquem a la sensibilització i la incidència social sobre el dret a la salut, ens sentim amb la necessitat i la obligació moral de construir espais de diàleg com aquest.
Moltes gràcies a totes per venir en aquesta sessió inaugural de la Mostra de Cinema, que durant els últims deu anys, hem organitzat des de medicusmundi Mediterrània i Farmamundi.
Com a entitats que ens dediquem a la sensibilització i la incidència social sobre el dret a la salut, ens sentim amb la necessitat i la obligació moral de construir espais de diàleg com aquest.
Espais altaveu per a comprendre, donar veu per a denunciar, i mobilitzar per a transformar un sistema injust i desigual a casa nostra, però devastador portes enfora.
Transformar una societat globalitzada, econòmicament això sí, però a on els drets humans, els drets socials sembla ser que s'han convertit en un luxe destinat a unes poques persones afortunades.
Aquesta societat global a la que pertanyem totes nosaltres té un deute, una corresponsabilitat amb els milions de persones que no tenen garantit el seu dret a la salut.
Persones que viuen excloses dels sistemes de salut. Excloses per no tenir un sistema de salut que les atengui, o en el cas de tenir-lo, lleis il·legítimes creades per governants que decideixen qui és digne de ser atés i qui no.
Persones que emmalalteixen, empitjoren o inclús arriben a morir esperant en llistes d'espera on mai arriba el seu torn.
Famílies empobrides, que difícilment podran tenir bona salut si no poden pagar el rebut de la llum o han estat desnonades de casa seva; treballant en feines precàries per cobrar 600 irrisoris euros.
Avis i àvies que no poden pagar-se un tractament mèdic, per no tenir diners per al més bàsic i haver d'escollir si menjar o prendre un medicament.
Dones que veuen ignorat el seu dret a la salut, perquè les seves malalties no són les que interessen a les grans multinacionals.
Infants que fugen de guerres, fam i pobresa extrema; i que lluny de ser acollits als països a on arriben, són rebutjats en condicions infrahumanes. Sinó és que perden la seva vida en el camí de fugida.
Tot això és salut, i per aquests motius construïm espais com aquest.
Però per sort, també tenim un agraïment com a societat globalitzada:
Per al col·lectiu sanitari que, tot i les dificultats, ha decidit seguir atenent a les persones excloses per lleis injustes, a les consultes dels caps i a les sales d'urgències. Amb el seu compromís i la seva feina dia a dia sostenen uns sistemes de salut empobrits i precaritzats.
I agraïm també als moviments ciutadans d’arreu del món, col·lectius, xarxes i entitats que s'han organitzat i treballen plegades per lluitar pel dret a la salut, ocupant cada cop més espais públics i d'incidència política.
I també gràcies a institucions com l'Ajuntament de Barcelona i l'ACCD, que han cregut en aquest projecte, i ens han donat suport des del seu naixement.
Perquè com va dir el pensador i filòsof Krishnamurti: “No és símptoma de bona salut estar ben adaptat a una societat profundament malalta”, nosaltres no ens adaptem i seguirem sumant el nostre granet de sorra en la lluita contra #LaPitjorEpidèmia.
Ara sí, comencem! The Waiting Room, un documental que fa un seguiment de 24 hores a la sala d'urgències d'un hospital públic dels estats units, i ens fa entendre clarament com afecta la pobresa i la desigualtat social a la salut.
Moltes gràcies.